Jordi Amat ens proposa arribar al fons del personatge de Gabriel Ferrater a través d'una biografia narrativa que aporta documentació inèdita i retrata amb precisió, sense amagar-ne els clarobscurs, una de les figures més brillants que mai hagi donat la cultura catalana.
Ferrater és el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més ha influït en la poesia posterior. Però de poesia en va escriure poc temps, i la va aplegar tota en un volum no gaire llarg; la seva rellevància va més enllà de la literatura. En el món cultural del franquisme, Ferrater va ser un intel·lectual únic: per la seva intel·ligència lúcida, per la seva saviesa autodidacta, per la seva independència de criteri i pel seu rebuig a qualsevol forma de dogmatisme o de provincianisme, tant ideològics com estètics. El fet que fos manifestament alcohòlic i que se suïcidés just abans de fer cinquanta anys va acabar d'envoltar la seva figura d'una aura llegendària.
