De lesperança democràtica a la despossessió neoliberalPoques ciutats han travessat mutacions tan profundes com Barcelona al llarg del darrer mig segle. De ciutat postindustrial i sense horitzó durant la dictadura a ciutat democràtica durant el període previ a la celebració dels Jocs Olímpics, de ser model admirat a marca capturada pel neoliberalisme que, fagocitada pel turisme, expulsa bona part dels seus ciutadans.
Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari que l'ha acompanyat i li ha donat forma: des dEl temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a Consum preferent, dAndrea Genovart; des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert; des de la passejada dOcaña per la Rambla en lopera prima de Ventura Pons fins a limmigrant sense papers al documental Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen; des de les fotografies de les vagues de la construcció de Pilar Aymerich fins a les de les protestes dUrquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles daigua.
A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat, un ciutadà implicat en el procés cultural que ha acompanyat levolució econòmica i social de la ciutat, identifica i interpreta com sha anat reconfigurant limaginari de lesperança i la crisi democràtica a la pell de la capital catalana els últims cinquanta anys amb plena consciència dels malestars que sarrosseguen des de fa lustres. Avui, Barcelona és la gent? La identitat de la ciutat està en joc. Aquesta és la batalla principal de Barcelona.
