Els mites i la descripció científica de la realitat són dues cares de la mateixa moneda. La contraposició d'aquests dos codis dóna pas a un univers viu, vital i en moviment continu en la concreció figurativa i conceptual de la poètica. Un univers que habita l'ésser humà experimentant-lo, investigant-lo, patint- lo, descobrint-lo, donant-li forma. Un univers que convida al viatge a través del temps i de l'espai, de la reflexió externa i la interna, de l'evocació profunda i sentida del jo poètic que completa la metàfora. La poesia conté una mirada polièdrica sobre l'experiència més essencialment humana.
