A la plaça Major sempre hi ha vida, però no transcorre tan sols pels jardins, pels bancs encarats al sol de la tardor i per sota els porxos que l'envolten. Les cases d'aquesta plaça tenen finestres que, a mesura que el dia neix, s'obren a poc a poc per deixar entrar aquell xic de llum que envaeix els racons més inhòspits de l'estança i descobreix tot el que s'hi amaga. És el moment en què hom guaita per la finestra i observa la vida des del seu punt de vista, com han fet els autors del present recull. Efectivament, La finestra aplega les impressions de seixanta-vuit escriptors i vint-i-dos dibuixants que un bon dia van reflectir en un paper, ja sigui mitjançant l'escriptura o les arts plàstiques, tot el que els suggeria el que veien a l'altra banda de l'obertura: un bocí de vida passat pel sedàs de la reflexió. Però, a banda del sentit real, «la finestra també té un sentit simbòlic», ens diu en el pròleg de luxe el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. I els autors de les narracions i de les il·lustracions ens ho permeten copsar a través de les seves paraules.
