«El que hi ha darrere cada paraula de cadascun dels articles és història en estat pur. La història del poble i de la seva gent. De les persones que mereixen atenció i reflexió. Que sense un Santesmases haurien desaparegut del tot. Pols. Oblit. Hi ha una colla de col·laboracions dedicades a autèntiques «biografies que caminen». [...] Un lligam reflexionat entre passat i present, a voltes experimentat des de la melangia i sempre amb un realisme de molta profunditat. Santesmases ens explica mons que es van fonent i altres que ja no hi són.» Del pròleg de Valentí Gual Vilà «En definitiva, Santesmases ofereix als lectors el resultat d'una mirada que, home de literatura com és, no és qualsevol mirada sinó que, dominant com domina l'ofici d'escriure, aconsegueix de fixar amb la paraula escrita matisos, detalls, precisions, aspectes que massa sovint passen per alt o ni s'intueixen ni es contemplen en la nostra societat contemporània tan avesada a mirar pantalles que, com deia recentment en una entrevista el filòsof Ferran Sáez Mateu, «pot arribar a pensar que el món torna a ser pla com a l'Edat Mitjana». Del pròleg de Fina Anglès Soronellas «L'antropòleg i teòleg Lluís Duch, en un dels seus darrers llibres, escrivia: «Els humans, individualment i col·lectivament, sempre compartim la memòria i l'oblit o, potser millor, la inevitable tensió que hi ha entre tots dos». Escriure pouant en les fondàries de la memòria personal comporta acceptar la tensió existent entre allò que creiem recordar fidedignament i les ombres que condueixen a l'oblit.» De la introducció de Josep Santesmases i Ollé
