Qui no s'ha ficat de peus a la galleda alguna vegada i ha desitjat fondre's en aquell moment? Quants cops enrojolem en recordar aquelles paraules tan poc oportunes pronunciades en el pitjor dels moments? Quantes vegades hem hagut de preguntar allò d'"Escolta, ahir a la nit vaig dirne o fer-ne alguna de grossa? És que no recordo res..." i, en sentir la resposta, hem hagut d'amagar el rostre darrere les mans? Què és el que ens passa pel cap en aquells moments? Una sola frase: "Em vull fondre!". Aquest és un llibre amb el qual el lector se sentirà identificat. Ficar-se de peus a la galleda és un fet molt humà. Quan ens expliquen alguna relliscada horrorosa d'un amic, no podem evitar sentir vergonya aliena. Es crea tal empatia que fins i tot demanem al narrador que s'aturi, perquè ja ens imaginem el final de l'anècdota i no el volem sentir. Però en el fons, tots som un pèl sadomasoquistes i tafaners de mena. El lector d'_Em vull fondre_! es posarà a la pell dels protagonistes de _100 ficades de peus a la galleda_, verídiques i explicades amb cruesa. He glossat espifiades de persones anònimes i d'altres més conegudes. La majoria ens faran riure, però n'hi haurà més d'una que no només no farà cap gràcia, sinó que gairebé farà plorar els lectors. El llibre es divideix en tres parts: relliscades històriques, de personatges famosos (polítics inclosos) i anònimes (hi ha planxes que per si soles ja són prou espectaculars).
