«Ted Kooser viu en un poblet de Nebraska. No gaire lluny, en un altrepoblet anomenat Dwight, hi té un estudi on passa hores llegint,escrivint i pintant. La decoració de lÆespai remet de manerainconfusible al seu univers poètic: joguines antigues, estris vells,fotografies en blanc i negre. En un dels vidres de la façana delÆentrada hi un rètol que diu Poetry Made and Repaired: es fa i esrepara poesia. El toc ir.nic és remarcable, per. també la voluntatdÆafirmar-se com a poeta artesà. Kooser, que fa servir el vers lliurei dona al lector peces dÆaire aparentment diàfan, explica que fa irefà els seus poemes, fins a quaranta vegades, abans de donar-los perdefinitius. No és un poeta que cerqui el to extàtic, ni gaires jocsintel·lectuals. Tanmateix, quan fa el cim els seus versos són unaexpressió feliç de la meravella davant la bellesa del món, unamelanc.lica constatació del pas devastador del temps o el calfred quesentim quan veiem passar lÆombra de la mort, i el sentit o lÆombra desentit que batega en tot plegat. Poesia de les coses petites i poesiade les grans qüestions.» (del pròleg d
