Jenn Díaz explica el seu testimoni colpidor i valent com a víctima de violéncia masclista i com, amb els anys, n'ha esdevingut una supervivent Als divuit anys Jenn Díaz va patir violéncia masclista, tan física com psicológica. A través del seu testimoni, explica que el seu procés de víctima ha estat llarg i silenciós per l'estigma que acompanya la paraula víctima, per tots els estereotips que hi havia al seu voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys. «Em va semblar que la categoria de dona maltractada em quedava gran. Com si no la mereixés, perqué la síndrome de la impostora s'escola per llocs insospitats». L'autora alerta que la violéncia masclista penetra en la societat en múltiples formes, per exemple, avalant i normalitzant les relacions basades en el poder, i cal desmentir els tópics que l'envolten, com ara que hi ha un perfil de dona més propici a patir-la i que el retrat robot de l'home agressor no existeix.«Hi ha dies en qué, quan tot trontolla lleument, encara me'n sento una mica, de víctima: no pas per recrear-m'hi, ni per entregar-me al victimisme del qual s'acusa sovint els
