Martin Frost s'ha passat els tres últims anys escrivint una novel·la i necessita un descans. No té plans, només aspira a estar-se unes setmanes al camp, a no fer res, a viure com viu una pedra. I s'instal·la a casa dels seus amics Jack i Anne Restau, lluny del brogit mundà i novaiorquès. Però amb unes poques hores de silenci i d'aire pur en té prou, i de sobte una idea li comença a voltar pel cap. Així és com comencen sempre els contes: un minut abans no hi ha res i al minut següent, de cop i volta, ja són aquí, esperant per sortir a la llum, per enfilar-se a la pàgina, per començar a viure una vida que no és de pedra. Martin comença a escriure, tot just una línia. No serà un relat molt llarg, vint-i-cinc o trenta pàgines, quaranta a tot estirar, i es quedarà a casa dels seus amics fins que l'acabi. Se'n va a dormir i es desperta a l'endemà amb una noia mig despullada al llit que diu que es diu Claire i que és la neboda dels Restau.La vida interior d'en Martin Frost té una història complicada. Al principi va ser el guió d'una pel·lícula de trenta minuts per a una sèrie de dotze episodis, els Contes eròtics. El projecte es va encallar, Auster el va deixar de banda i va començar a escriure El llibre de les il·lusions. Pero com que a la literatura tot es transforma, la història de Martin Frost i Claire es va convertir en una de les últimes pel·lícules de Hector Mann, el crepuscular còmic i director de cine protagonista d'aquella novel·la. I ara, l'últim i potser definitiu avatar deLa vida interior d'en Martin Frost, és aquest guió de la pel·lícula que Paul Auster ha escrit i dirigit, una fulgurant celebració dels plaers de l'amor, de l'art, de la invenció, de la trama subterrània que ens envolta i (ens porta a tots) a l'infinit laberint de la vida i la literatura.
