Amb l'àvia m'agradava jugar al tres eb ratlla i a fer ventalls de paper els dies de pluja. Sèiem vora la finestra, i mentre jo dubuixava les ratlles amb traç tremolós sobre un fuyll blanc, corpresa per l'emoció, i amb la infantil certesa que aquesta vegada si que li guanyaria la partida, ella portava tres cigrons per a mi i tres fesols per a ella.
Em dic Clara, tinc 18 anys, m'agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosir i tocar el piano i soc anoréxica. Aquesta és la meua história.
