La vida de Josep Llimona forma per ella mateixa part de la seva obra, es barreja amb ella, com si l una fos inseparable de l altra, com si no pogués ser concebuda l una sense la sensibilitat de l altra. Com a home, va viure intensament la seva època i el seu moment personal, sempre fidel a sí mateix, als seus sentiments, al seu sentit de l art. I com a ciutadà fou responsable, ja que en ell li devem, entre d altres, l apertura del Cau Ferrat, la incorporació de la col lecció Plandiura, el Museu d Arts Decoratives o el muntatge a Montjuïc del Museu Nacional de Catalunya. Quan li va ser concedida la Primera Medalla de l Ajuntament de Barcelona, Pere Coromines va dir: Voldríem que aquest acte fos inici d una ofensiva de la cultura i de l art en el nostre poble l escultura és la més plena manifestació artística de Catalunya, i Francesc Macià, que presidia l acte, li va dir: En retre-us homenatge a vós, el reto a tots els artistes de Catalunya, als artistes i literats, que s
