Després de la mort de la mare, Antonio Gamoneda obre la porta d'un armari el contingut del qual romania envoltat d'ombra i no podia ser vist ni conegut per ningú que no fos ella. El resultat és el relat commovedor d'una infantesa viscuda en els anys més foscos de la història recent d'Espanya: des de l'esclat de la Guerra Civil espanyola fins al dia abans de fer catorze anys. El pare, periodista i poeta, va morir l'any després de néixer ell i, ben aviat, la mare va decidir traslladar-se d'Oviedo a Lleó. Allà van viure aquest període, amb la precarietat extrema d'una família sense recursos: les humiliacions que imposava la pobresa, el seu pas per l'escola dels frares agustins (gens innocents d'abusos i perversions), i la cruenta repressió durant la guerra i la postguerra.
