"Ara, ja hi ha algunes generacions de gironins que no han vist les fires enlloc més que a la Devesa. Imaginar-les a la Gran Via sembla una fantasia delirant. Però bé que s'hi havien celebrat... En el fons, en el cor de les coses, mai no hi ha gaires canvis, però a la pell, a la forma, tot canvia. I molt. Les pàgines de Trenta cares, trenta creus i una de canto en són una constatació amena, lleugera, farcida d'anècdotes, que remarca la gràcia dels detalls. Quina distància hi ha, no solament en el temps, sinó també en els costums, en els hàbits, entre aquelles fires de mitjan segle XX i les d'ara, a la primera dècada del XXI! Entre les fires d'una postguerra difícil i aclaparada, d'una ciutat sotmesa a una ocupació forastera -per bé que, com passa sempre, més de quatre nadius en treien profit, hi col·laboraven i s'hi sentien a gust- i les d'una ciutat benestant, pròspera, turística i complaguda d'ella mateixa com és la Girona d'ara."
