Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a mètode de treball, la poesia de Rossell progressa a través d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o bé l'home del sac o un ballarí de tangos- revelador d'històries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí. En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italià, diàlegs amb ningú o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia: El cor no l'ha vist mai ningú Com la ratlla del cul Els espills mai no donen la cara
