De vegades la vida ens distribueix la memòria amb els gestos d'un oficiant maldestre i ens escampa, a cada racó del petit univers que atresorem, aquell detall de la pesona estimada que va prenent cos en cada objecte o en cada efecte del trànsit de les hores. El teu nom és un ésser viu és un inventari d'aquest caos establert al caprici dels afectes. Cada text obri una clivella diferent en el mur que creiem, equivocadament, bastit amb la mateixa pedra. Perquè hui ella potser siga la realitat que puc tastar amb complida diferència. Però també va ser la porta infranquejable, el corcó del dubte, l'heretat inabastable.
