El temps és el protagonista principal d'aquest
recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que
s'albira amb un final marcat per la caiguda de l'aigua o de l'arena en
aquesta clepsidra que dóna títol al poemari.
El temps hi apareix com a element tràgic perquè és imparable i pot
acabar en qualsevol moment, alhora que és representat sovint per una
natura que segueix imparable el seu cicle vital.
Un altre element que pren força és la mirada, un dels temes preferits
de Joan-Baptista Campos. Temps de clepsidra, poemari pòstum,
està ple de mirades, d'ulls que miren, de rostres, d'espills on es reflecteixen
els rostres.
