Presentem dos textos breus escrits per Friedrich Nietzsche en un moment encara molt inicial de la seva producció intel·lectual. Sobre Teognis de Mègara (1864) és un text singular, escrit en llatí per un joveníssim Nietzsche (encara no vint anys) com a treball de final del seu batxillerat a l'escola de Pforta. Mancada de traducció en gairebé cap llengua moderna, aquesta obra pràcticament desconeguda ens permet recular fins a la gènesi de l'activitat intel·lectual de Nietzsche i descobrir-hi, ja, alguns dels temes que retrobarem, molts anys més tard, en les seves obres de maduresa, principalment l'anàlisi dels conceptes bo i dolent al marge de consideracions morals. La dissertació de Nietzsche sobre Teognis, doncs, enllaça perfectament amb l'altra obra que presentem en aquest llibre, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873), on se'ns proposa un camí d'intuïcions metafòriques, una forma de vida artística que substitueixi la vida dels conceptes, el triomf de les sensacions per sobre de veritats lògiques, la mentida com a creació i com a coneixement.
