Aquest recull de notes del dietari de Vicent Alonso que ara es publica, és la continuació natural de "Trajecte circular". En rigor, els dietaris deixen de ser-ho quan són publicats. Així, al primer pot haver-hi una sèrie de pautes artificials que l'autor ha introduït i que s'allunyen del propòsit d'imitar els criteris naturals d'escriptura, mentre que "Sobre una neu invisible" s'apropa més a la naturalitat, tot i que conté alguns fragments que se n'allunya deliberadament. Tal i com assenyala Alonso "des que escric els meus quaderns m'ha servit com a guia i també com a refugi on construir i protegir els meus dubtes. Sempre hi he cregut i no tinc ni una sola raó per desconfiar-ne. Una qüestió ben diferent és si els resultats que en mi ha assolit serviran també als lectors possibles. Sincerament, hi confie i per això els publique".
