Volem saber i aquest desig de saber és l'expressió d'una de
les inquietuds més pregones de l'ésser humà. La transparència
ens permet, literalment, transcendir, anar més enllà
del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que
l'opacitat no obre camp de visió, no permet entreveure mínimament
res del que hi ha més enllà. Anhelem la transparència,
però no som conscients dels problemes que es poden
derivar de la cultura global de la transparència. ¿Realment
ho volem saber tot? ¿Vertaderament estem capacitats per
digerir-ho tot? ¿Podrem suportar les piles d'escombraries
que s'acumulen a les golfes de les institucions? ¿Els secrets
de família guardats des de la infància? ¿Les trampes i hipocresies
dels qui suposadament ens estimen? ¿Tindrem fetge
per poder-les pair? ¿Estarem disposats veure com s'ensorren
grans mites de l'honestedat? ¿Quanta transparència pot
arribar a digerir l'estómac social? ¿Quanta dosi de realisme
podem empassar-nos per viure i quanta dosi d'idealisme ens
cal per construir horitzons?
