Enyorar el passat és com córrer rere el vent, diu un proverbi rus i l'Esperança, protagonista d'aquesta novel·la, ho sap massa tard. L'Esperança assisteix a una trobada de promoció de la Facultat, vint anys després, pensant a trobar el seu primer amor, l'Eduard. L'Eduard no hi és però arriba a les seves mans un estrany manuscrit il·lustrat i escrit per aquest primer amor: Berlín, homosexualitat, Barcelona, secrets de família i una curiosa clínica a l'Uruguai, el Centro de Reposo y Muerte, que tracta amb mètodes propis i revolucionaris malalts terminals rics que volen desempallegar-se del passat. Matar-se, encara que només sigui literalment, és un d'aquests mètodes. L'Esperança anirà comprovant, dolorosament, tots els detalls del procés tot llegint el manuscrit.
