Primera temporada és la nova novel·la d'Enric Pardo i diuen que es llegeix tal com es veuen les nostres sèries preferides.
De què va? Fàcil: d'enamorar-se de la persona equivocada. De l'amistat. De la pèrdua. De la traïció. De l'addicció. De la hipnosi (sí, ja veureu que guai és això). De les xarxes socials. De les neures de l'amor. De les històries i la necessitat de l'ésser humà d'inventar històries. I ja està? No. Deixem el millor per al final: de les sèries.
El nostre protagonista és en Cliff, un jove sensible, a qui li passa de tot: s'enamora de Califòrnia, una cantant jove i sexi que el duu per camí de l'amargura; el seu pare és un lligon de cinquanta i tants que comença a tenir problemes de cor, la filla de la nòvia del pare li fa ullets i tenen molta tensió sexual no resolta; té un rotllo amb la nòvia del seu ex millor amic amb qui no es parla des de fa anys, etc... Etcètera, direu? I què més passa? Doncs el que passa a la vida (i a les millors sèries), que tot es complica.
