El present volum agrupa nou peces de les modalitats esceniques amb que Joan Brossa construia l'altre peu del teatre catala. D'aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatoriament circ, music-hall, il.lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell'arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els generes, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherencia i fermesa en tota la poesia escenica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l'últim que li coneixem (Poemancia, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigenia intencionalitat dramatica i va concebre l'escena com a espai metaforic de la vida. El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d'habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L'obra encara no s'ha dut mai a escena, pero quan, molts anys més tard, Brossa va coneixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s'havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint
