Torroella visqué en relació molt estreta amb altres poetes de la seva generació, com Jaume March, Bernat Hug de Rocabertí o Francesc Ferrer, i també coincidí amb altres poetes més joves, com Joan Roís de Corella o Romeu Llull. Tot i emmirallar-se constantment en el model dAusiàs March, la veu poètica de Torroella es caracteritza per una síntesi peculiar de tradicions líriques. Bon coneixedor de la tradició catalana, dels trobadors clàssics i de poesia castellana i francesa, com ho demostren les citacions que intercala en el lai «Tant mon voler» (XXII), també conegué Petrarca i la lírica italiana, i és lautor del primer sonet conegut en llengua catalana (XIV). En castellà compongué nombrosos decires i canciones, i gaudí duna extraordinària celebritat com a misogin pel seu Maldecir de mujeres (XXXVIII), que fou contestat per diversos poetes castellans. En prosa castellana conreà els gèneres oratoris del razonamiento especialment una retractació en defensa de les dones (XLVI), la complanta i lepístola consolatòria, mentre que la seva correspondència castellana amb Pedro de Urrea i catalana amb Bernat Hug de Rocabertí, Francesc Ferrer i Romeu Llull constitueix una de les exposicions més valuoses de la teoria amorosa implícita en lexperiència lírica del segle XV.
