Un recull de més de cent mots catalans intraduïbles a altres llengües que hem de reivindicar perquè no caiguin en l'oblit. No val a badar recull més de cent mots que cal preservar i reivindicar si no volem que es perdi la riquesa lèxica de la nostra llengua. Andròmina, arreu, cabòria, cagadubtes, cofoi, patxoca, somiatruites, terrabastall tots aquests mots són tan genuïns que no tenen una traducció directa a una altra llengua. Justament, aquesta manca de traducció és el que els fa més vulnerables i el que genera aquesta necessitat de preservar-los com un bé preuat. El llibre també recull mots que estan a la corda fluixa perquè se substitueixen per d'altres que tenen un significat més ampli. És el cas de trencar, un verb que cada cop s'utilitza més i que deixa de banda altres verbs de significat semblant, com ara esqueixar, esquinçar, espatllar, que són més precisos semànticament.
