Quan arriba l'hivern, a la Vall de Carreu les nits s'allarguen d'una forma gairebé irreal. Potser per això, a finals dels cinquanta, es va anar despoblant. La soledat, l'aïllament o els crims de tot just feia una dècada també hi deurien influir. Qui sap. Els de Cal Gil, a corre-cuita, van ser els darrers en tancar porta. D es d'aleshores, al mas i a tota la vall, el temps sembla haver-s'hi aturat.
