"Amb les mans a les butxaques
i els peus dintre les sabates
caminava lentament,
tot el cos dintre el vestit
i la cara a la intempèrie.
Viu a prop de casa teva.
no el coneixes? Va vestit,
i camina quan passeja.
Caminava decidit
com si hagués de viure sempre.
Va parlant mentre passeja
i es trepitja les paraules.
Quan tomba la cantonada
