Llibre de meravelles connecta present i passat. El present és dins el context franquista, un moment nefast per a la cultura catalana, i el passat semmarca en ledat mitjana, el temps fundacional de la cultura catalana que apareix com un model per al futur.
La composició es divideix en tres parts, de les quals la central és clarament la més àmplia. La primera part, titulada «Teoria i pràctica de la flor natural» està formada per deu poemes sense títol. La segona part la formen quaranta-set peces (totes, llevat de dues, amb títol i citació inicial). «Propietats de la pena» és el nom de la darrera de les parts el Llibre de meravelles, constituïda per cinc poemes sense títol.
Així, com passa sovint en els retaules medievals, el cos central és més gran i va emmarcat per un retaule inicial que representa el paradís i un de final on es plasma linfern. En la part central de lobra, apareixen paratexts introductoris de cada peça que corresponen a citacions dautors. Aquestes citacions teixeixen un camí entre ledat mitjana i lactualitat del poeta per mitjà de personatges, com ara el mateix Llull (s. XIII), Ausiàs March (s. XV), Teodor Llorente (s. XIX) o bé Miquel Batllori (s. XX).