L?estudi del lèxic es pot enfocar des de diferents perspectives: lexicografia, estudi dels mots, crítica textual i anàlisi de les obres que s?hi relacionen. Aquest llibre pren en consideració precisament aquests aspectes, que encara presen¬ten buits i que cal anar reblint a poc a poc.
La primera part de l?obra se centra en l?àmbit dels diccionaris i s?estudien els dos grans pilars de la lexicografia catalana, que són, d?una banda, el Diccionari General de la Llengua catalana de Pompeu Fabra (1932) i, d?una altra, el Diccionari català-valencià-balear d?Antoni M. Alcover i de Francesc de B. Moll (1932-1962). A partir de 1932 l?activitat lexicogràfica ha estat incessant i ací s?estudia monogràficament, especialment els diccionaris de Coromines, i el francès de von Wartburg, com a contrast. La segona part es dedica als aspectes lexicals, i, des d?aquesta perspectiva, s?estudien les circumstàncies en què ha evolucionat el nostre lèxic. A la crítica textual, que conforma la tercera part d?aquest volum, es reserva un espai considerable, puix que és una branca de la filologia del major interès, no gaire conreada a casa nostra. En l?apartat d?obres cabdals, que en forma el darrer apartat, s?analitza sobretot l?aparició dels nous atles lingüístics, com a recipiendaris de lèxic, i algunes altres aportacions destacades de la nostra filologia.
