Les terrasses d'Avalon es troben en un món somiat i llegendari que tanmateix s'assembla sospitosament al nostre. Algun rei Artús i alguna fada Morgana circulen així mateix entre els versos d'aquests poemes, però el més habitual és que ens acondueixin a paratges insòlits, o no tant, i habitats, més que res, per nosaltres mateixos. Paratges de desolació o de plenitud, mesurats amb cadències de vegades cantelludes i sempre magistralment compassades, que ens parlen, com volia Salvat-Papasseit, del bo que és tot: i la Vida i la Mort.
Vuit anys després de Sota la volta de ferro, Miquel Cardell torna a oferir-nos un recull de poemes que per a uns constituirà una feliç retrobada amb l'obra de qui sens dubte és un excel·lent poeta. I, per a d'altres, un descobriment que ja no podran ajornar més.
Miquel Cardell
Llucmajor (Mallorca) 1958. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a periodista.
Fins ara ha publicat sis llibres de poesia: Elegia de Grumers (1978), Magazine (Guaret, 1983), Instamàtic (Ed Atàviques, 1990), Tebeo (Moll, 1992), Material de Calendari (El Turó, 1993) i Sota la volta de ferro (Moll, 2000), als quals s'han d'afegir el Cd Tres suites i escaig (Unió Músics, 1999), un grapat de poemes dispersos i diversos quaderns amb caràcter més o menys recopilatori o antològic.
