El benestar que hem conegut s?ha acabat, però hi ha sortida. La zombi espina descriu una Catalunya en crisi, apocalíptica, en què els zombis guanyen terreny. Enmig del caos, l?Hèstia i l?Emili trien el seu propi camí i lluiten per sobreviure i no deixar-se endur pels que viuen sense viure, per imposar-se a la impotència i el desencís i per fer reviscolar el que estimen. No estan sols: hi ha els representants del
poble. Lluny de les tenebres quotidianes, del campi qui pugui, els polítics, amb sagacitat i perspicàcia, prenen mesures per satisfer interessos prioritaris i per resoldre el conflicte. El que havia estat un llarg trajecte històric ple d?entrebancs i guanys es transforma en un desert d?arenes movedisses, un present sense esperança carregat d?espines des del qual s?endevina un futur incert i perillós.
