La voluntat i la quimera fa una lectura nova d'aquest moviment dins del seu temps, que a l'Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l'impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el refl ex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l'esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i proletària de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.
