Ha passat 16 anys a la presó. Ha patit el tancament, la soledat, el deteriorament del seu cos, la pèrdua de la seva feminitat, la impotència, la humiliació... Demà serà el dia del seu alliberament. Què l hi espera, fora? Avui rep un telegrama anunciant-li la mort de la seva mare. L última persona que l estimava, l única que podia donar-li suport i tornar-li la confiança perduda, acaba de desaparèixer. Es troba a la cel la de les alliberades, una resclosa, aquell espai entremig, entre l ahir i el demà, entre l interior i l exterior, entre l empresonament i la llibertat. Impossible dormir. Té tanta por. Per lluitar contra l ansietat allibera les paraules. Es desencadenen els records: el tribunal, el viatge a la presó, l aïllament, la jerarquia, les companyes, les visites dels seus fills... Sorgeixen les emocions: la culpabilitat, la impotència, l odi, la tendresa, els desitjos, els desencants, la resignació, els remordiments, les frustracions, les pors. Aviat tots aquells anys quedaran enrere, tancats, "en el dipòsit". Aviat serà rellançada a un lloc que ja no li pertany, que ha continuat vivint sen
