FORMOSA, FELIU / MORERA, SANDRA
«A finals d?estiu del 2007, la Sandra, una noia de trenta-sis anys amb parà lisi cerebral, va començar a pintar pedres imitant els nens que feien paradeta al passeig d?Altafulla. Al mateix temps, jo, la seva mare, feia fotografies d?aquelles pedres amb fons diferents, buscant la mà xima harmonia per a les pedres que la Sandra anava pintant. El resultat eren uns quadres fantà stics que ben aviat van començar a despertar la curiositat de molta gent. Des d?aquell moment, les pedres de la Sandra han anat fent el seu camÃ? Si en algun moment, al llarg de la vida de la Sandra, algú ens hagués insinuat que arribarÃem a fer un projecte comú com el que teniu avui a les mans, de ben segur que l?haurÃem pres per un eixelebrat. Però al costat de la Sandra hem après que la paraula impossible no existeix i allò que ens semblava inabastable algunes vegades es fa realitat.» Anna Vila, del pròleg del llibre. «Ja fa temps que havÃem parlat de la possibilitat que jo escrivÃs uns textos per a les pedres de la Sandra i de fer-ne un llibre. De sobte, he recordat que, dins la meva obra, he recorregut més d?una vegada al haiku i a la tannka, aquestes formes estròfiques de la poesia japonesa que, en unes poques sÃl·labes (disset per als haikus i trenta-una per a la tannka), permeten de donar una impressió sintètica o crear una imatge a partir d?un estÃmul que, en aquest cas, serien les pedres de la Sandra.» Feliu Formosa, del pròleg del llibre.