Els poemes de l'últim llibre de la poeta romanesa Ana Blandiana, La meva pàtria A4, són meditatius, profundament metafísics, significatius i sorprenents. Són poemes que deixen entreveure una mirada atenta cap a tot el que ens envolta, com si qui escriu es mogués lentament dins d'una circumferència invisible i inherent a les coses i s'aturés en el punt exacte des del qual es revela de cop l'insòlit en tota la seva esplendor.
I la seva veritat última és la de qualsevol gran poeta: que la seva vertadera pàtria és la poesia, el full en blanc, és a dir el silenci al qual aspira la poesia, perquè en paraules seves, «la poesia gran de debò és la que no s'ha formulat encara».
¿Podré desxifrar alguna vegada
Els rastres que no veig
Però que sé que existeixen i esperen
Que els passi a net
En la meva pàtria A4?
