La seua darrera novel·la, «La memòria de les ones», és un trencaclosques on a la fi totes les peces encaixen.
El títol de La memòria de les ones evoca d´alguna manera Les ones de Virginia Woolf. Sense ser un llibre feminista, sí que reivindica a les dones que lluiten i trenquen els models familiars i socials. Tot encaixa. Amb subtilesa literària, l´escriptora col.loca cada peça en el seu lloc.
Pepa Guardiola, una autora de llenguatge precís i poètic assolit en lescola de la narrativa de poderoses imatges que són els contes, afirma que el seu darrer llibre reivindica les dones de la seua generació, les dones que van deixar la llar per a «estudiar, treballar molt i fer-nos un espai en la societat.
Estilísticament, mostra a una autora que sempre ha esguitat les seues obres, fins i tot els contes, de vivències molt personals. Pepa és, en aquest sentit, un llibre obert. El darrer no és autobiogràfic, però, inevitablement (i afortunadament), barreja vivències, records, paisatges i personatges.
