Fa un any que en Marcel i la seva mare viuen a Orzac, a la caseta dels afores del poble que els va deixar la tia Rose quan va morir. A en Marcel li agrada molt aquell poble situat al peu d'una muntanya que en realitat és un volcà apagat, però hi ha una cosa que li costa molt: fer amics nous. I ara que han començat les vacances es troba sol i no sap amb qui sortir. Li agradaria poder anar amb en René i la seva colla, però no li han dit res. La mare ja li pot anar dient que no ha d'esperar sempre que siguin els altres els qui el vagin a buscar. Ella no ho entén: no és pas tan senzill. ¿I si hi va i li diuen que no el volen? O si li diuen que sí, però no li fan ni cas? Llavors encara serà pitjor.
Per sort, hi ha dues coses que l'ajuden a passar l'estona: la biblioteca de la tia Rose, que està plena de llibres fins dalt, i la Casa de les Acàcies, una casa antiga que hi ha a prop de la seva, amb una gran avinguda orejada d'acàcies i un jardí immens, que el té fascinat. Perquè ell, quan sigui gran, vol ser jardiner. La casa sempre està tancada, fa anys que no hi viu ningú, i el jardí està bandonat. En Marcel ho sap molt bé, perquè ha trobat un lloc per on ficar-s'hi. És el seu gran secret. Un dia, però, mentre està enfilat en un arbre prop de l'entrada, té un gran ensurt: la reixa s'obre i apareix un cotxe... A partir d'aquell moment, les coses es complicaran: la Casa de les Acàcies estarà en perill i la vida d'una persona també. En Marcel es trobarà embolicat en tot plegat. Per sort, podrà compartir el seu secret amb algú.
