L?obra de Josep de Manjarrés i de Bofarull (Barcelona, 1816 ? 1880) és un punt clau per conèixer els fonaments de la teoria i la historiografia de l?art catalanes del segle XIX. Va ser l?autor del primer manual sobre teoria i història de l?art a Espanya i un dels intel·lectuals més rellevants en la definició d?una fórmula molt habitual aleshores: la fusió entre una teoria artÃstica de tall idealista amb una metodologia historiogrà fica positivista. El seu paper ha estat poc tractat pels historiadors actuals, per bé que l?estudi de la seva figura ens reveli un personatge molt influent i determinant. És per això que presentem aquà una monografia sobre el seu pensament artÃstic i historiogrà fic on incloem, a més, una breu anà lisi del seu precedent més important, el pintor i teòric Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1810 ? Barcelona, 1883) i d?algunes de les opcions estètiques enfrontades al conservadorisme artÃstic que van precipitar l?adveniment del realisme.
