«Sembla provat que la Humanitat, de Jesucrist ençà, ha viscut molts anys-a la ratlla de 1800-sense descobrir aquesta cosa que ara en diem l'estiueig. L'estiueig, per definició, és una certa manera de passar l'estiu especialment cara a la gent de les ciutats. Actualment, els fills dels nostres amics casats, per tendres que siguin, tenen una idea molt clara de l'estiueig, de les seves gràcies i dels seus inconvenients. No anaven pas així les coses a començaments de segle. I no perquè els nostres amics no tinguessin fills, sinó perquè aleshores l'estiueig, que ara és mundà, popular i democràtic, no era ben bé mundà, ni popular, ni democràtic i gairebé direm que no era ni estiueig».
Josep Maria Planes
