L'any 1150, dotze monjos de l'abadia de Fontfreda creuen els Pirineus cap a la Catalunya Nova. Amb ells viatgen el pare Esteve, un jove amb un cor i una ment inquietes, i en Gilabert, un cavaller desenganyat de la cruel guerra on han perdut la vida els seus companys. La missió que tenen és fundar un monestir al lloc conegut com a Hortus Populetum, però l'arribada dels religiosos del Cister provocarà un conflicte sagnant amb en Ramon i en Ponç de Cervera, ja que veuen perillar el seu poder absolut a la regió. Durant l'edificació pedra a pedra dels murs de Poblet, les històries entrecreuades d'en Gilabert, l'Esteve i la Gaia «la jove i ambiciosa filla del senyor de l'Espluga», embolicats en conspiracions i assassinats, submergeixen el lector en una època convulsa i fascinant.
