Al llarg del llibre IX són narrades les últimes batalles de les Guerres Mèdiques, la de Platea i Mícale, que acabaran donant l'anhelada victòria a l'exèrcit grec. La magna obra d'Heròdot arriba al punt final amb un curiós parlament de Cir el Gran: «D'una terra tendra solen néixer homes tendres, i és del tot impossible que una mateixa terra doni ensems fruits portentosos i homes aptes per a la guerra.» Amb aquesta enigmàtica sentència Heròdot posa el colofó a la Història, i sintetitza en bona mesura la seva concepció gairebé èpica de la història: l'esdevenidor dels pobles depèn en últim terme de la voluntat i l'ardidesa dels seus homes, els quals es troben, al seu torn, sotmesos als designis dels déus i del destí.
