En Habitatge de mirades i secrets, la poesia de Maria Carme Arnau ens apropa a un espai profund, únic i irrepetible, on en cada poema trobem un esdeveniment, allò que no tornarà a viure, però que es fa al mateix temps present. La seua lectura ens permet aquesta doble interpretació, la de la superfície, tangible, i aquella on anem transformant la percepció de la vida.
El vespre obrint-se com un desert, allà on ningú endevina què passa per dins del cor en la nuesa de saber-se viu.
