«Amb Flames a la fosca ?el títol ja és un homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca»?, l?obra poètica d?Esperança Castell es consolida, creix, esmola les eines de la memòria i tasta els sabors inèdits de cada paraula. Ho diu amb gratitud envers els que l?han precedit:
La teva veu va llaurar en mi
la terra on els records
d?herba i de blat madur arrelen.
Poesia de la vida, i a favor de la vida, que no combrega amb rodes de molí ofertes per qui ens vol entabanar. Poesia còsmica ?i no banalitzo l?adjectiu?, de comunió i interdependència amb els altres éssers del nostre entorn, vivents o no:
Sóc lliri salvatge, xiprer, herba,
aire i brasa, oculta entre les cendres.»
(Del pròleg d?Ignasi Riera)
