Thomas S. Kuhn ha estat el físic, l'historiador i el filòsof de la segona meitat del segle XX que més ha influït en l'anàlisi crítica del desenvolupament científic. Del seu llibre L'estructura de les revolucions científiques s'han venut un milió d'exemplars en dues dotzenes de llengües. Amb aquest assaig, brillant i polèmic, aconseguí una fita a l'abast de pocs llibres: fer-se llegir pels especialistes i alhora interessar un públic molt ampli. Un dels atractius del llibre es troba en la capacitat del seu autor per a unir, en un estil persuasiu que arriba a captivar el lector, tres elements aparentment dispars: el suggeridor concepte de "paradigma" (l'entrellat d'idees i pràctiques que el científic no qüestiona en períodes de "ciència normal"), una dialèctica encisadorament simple de canvi científic (llargs períodes de calma interromputs per curtes "revolucions") i l'aparent autoritat de l'exemple històric (el passat de la ciència ens ajuda a comprendre el seu present). Kuhn pretén que reconeguem que els grans canvis en les ciències de la natura no es basen solament en arguments lògics i en dades incontrovertibles, sinó també en la visió del món, la religió, les creences metafísiques, o les nocions de simplicitat i d'ordre. Hohn L. Heilbron
