Recull d?una cinquantena de poemes de dotze versos eneasíl·labs i decasíl·labs blancs que són tot un homenatge a l?entorn natural i, especialment, a la muntanya pirinenca com a element aglutinador d?una poesia oberta, clara on una paraula segura i sempre justa i esmolada ens fa recórrer tant l?orografia real com les valls i els cims del propi pensament. Ningú no sap que encara queden llops / als boscos prohibits de la nostàlgia. Estevanac ?nom que ens remet a un animal que pica profundament tant els cossos com les ànimes? és el llibre que consolida definitivament Amadeu Vidal i Bonafont com un poeta ja de plena maduresa i brillantor creatives.
