EN EL FONS, LA TERRA pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l'autor, que va nàixer el 1956 en una alqueria de l'Horta Nord, vora el barranc de Carraixet. Aquesta circumstància és el pretext que li permet donar fe d'un ecosistema natural i social una economia, unes formes de vida, un paisatge, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana, i que just en aquell moment iniciava el seu declivi definitiu. L'autor ho fa a través d'un exercici literari que juga amb la cronologia per tal d'incloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment abasta només un lustre, esdeveniments passats i futurs. Això li permet explicar, des de dins, la transformació d'un món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, entre la nostàlgia i la mordacitat, però també recorrent a l'apunt històric, la descripció antropològica, l'observació de caràcter sociològic i abundants digressions sobre el pas del temps i el valor de la memòria. L'obra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor, relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.
