PRESENTACIÓ. Els Poemes de la Llotja de Miquel Cruz 2013-2019.
PRÒLEG. Llotja d'art.
Roig Hospital.
Geometria imprecisa.
País, mural de pedra.
De nou Renau.
Temps de guerra: dibuix de silencis.
El vol del gat, de Cuba al Mas.
El fils de la vida sobre tapís.
L'ecosistema de la Ciutat.
Imaginari en autobús: a Miquel Calatayud.
Sempre i per sempre, Sempere!
Redvolució.
A l'altre costat de l'objectiu.
50 x 50, hernandians.
Mans, capses i estudi: Adrià Pina.
En un silenci quiet.
Estudis d'art: racons vitals.
El rescat de la pintura (1860-1930).
Xemeneia penjant.
Miralls del Miracle Industrial.
Bocins del desprestigi.
Entre la realitat i la irrealitat: la poepintura de Lorenzo.
150 en la memoria.
75 x 75, hernandians.
Llotja d'espais.
Tirisiti de Pasqua.
L'objectiu des de l'objectiu.
Niu blau mediterrani.
Ara, la transformació del llegat.
Mans introspectives.
Temps d'art: lluita, memòria i fil de fàbrica.
Itineraris plurals envers la identitat.
Durant uns bons anys, des de final del 2013 a enguany, a la Llotja Sant Jordi d'Alcoi s'han pogut veure trenta-dues exposicions d'art, de cada una de les quals Miquel Cruz ha escrit un text versat o poemàtic tot interpretant-ne el sentit, les intencions, les impressions. Al capdavall, el poeta davant de cada exposició es sent interpel·lat o bé no sap resistir-s'hi i davant aquest continu de creativitat fa un capbussament en el qual ha produït aquest conjunt de pàgines ausades que sorprenents.
Ens trobem així amb la crònica d'un temps i d'un espai ric en propostes d'art d'allò més variades, també inesperades però inserides en el que es poden denominar els llenguatges de l'art, manifestacions plenament naturals hui dia, prova de com l'expressió plàstica s'ha desenvolupat si més no des de mitjans del segle passat per camins com més va més imaginatius i creatius, si ho considerem, dins d'una perspectiva històrica. Davant d'aquesta exuberància plàstica, l'escriptura siga prosaica o poètica potser d'entrada es veuria en un nivell d'espectacularitat diferent, no s'hauria de pensar en inferior o superior, sinó diferent, ja que l'escriptura busca activar per mitjà de la paraula l'ordre de les nostres idees personals o col·lectives, busca ampliar o modificar la comprensió intel·lectual de cada ésser humà. El text s'expressa en una llengua que ens resulta comuna, però busca entendre de manera nova el que ja semblava dit; l'escriptor es situa en un repte nou, planteja la visió de l'obra plàstica amb paraules que la facen vibrar en els seus sentits inèdits, en els seus conceptes potser intrínsecs.
