El particular model menorquí de creixement, teoritzat per Farré, Marimon i Surís l'any 1977, es va diluir a principis dels anys vuitanta en coincidir l'auge del turisme amb la crisi de les activitats tradicionals. Aquesta obra analitza cronològicament el desenvolupament del turisme de massa a l'illa i les singularitats inicials que han desembocat en una major sensibilització social vers la conservació de l'entorn natural.
