La identificació de les actituds de la ciutadania durant la Dictadura franquista és una de les qüestions més debatudes i polèmiques en l'àmbit de la nostra historiografia. Molt sovint, es cau en valoracions simplistes que redueixen aquestes actituds bé a les d'un consens pràcticament total, bé a les d'una hostilitat quasi absoluta. Aquest aplec d'articles obeeix a una investigació coneguda com a Projecte València, en la qual s'analitza en profunditat, prioritzant el recurs de les entrevistes orals, de quina manera els valencians es van situar davant la Dictadura durant la postguerra. A través de la localització de diversos mitjans socials, obrers, populars o festius, la investigació llança llum sobre la immensa complexitat de les actituds socials: entre els pols de l'adhesió indestructible i de l'oposició militant se situaria "a un costat una àmplia zona de consentiment i acceptació passiva, amb diversos graus d'identificació, convenciment i 'resignació del mal menor'; i, a l'altre, una zona no menys àmplia de dissentiment passiu, amb diversos graus també de 'resignació de la impotència', rebuig i propensió a la protesta". Es constata així l'existència de zones intermèdies en les quals, més que el blanc o el negre, predominarien totes les tonalitats del gris. I, sobretot, hi destaca la idea que en l'anàlisi de les actituds individuals no s'estava tractant amb herois, però tampoc amb ombres submises i apagades.
