El prestigiós divulgador històric Enric Calpena ens explica l'episodi més devastador de la Barcelona del segle X, la ràtzia d'Almansur: el dia que la ciutat va estar a punt de desaparèixer per sempre. Una de les llegendes més fascinants de la nostra història.«L'any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s'havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s'ho van emportar els assaltants.» Tot això va passar el dia que Barcelona va morir... Ipso die quando Barchinona interiit...El visir Almansur avança amb quaranta mil homes, decidit a saquejar la ciutat de Barcelona, la capital del comtat més poderós del sud dels Pirineus. L'experimentat comte Borrell, el jove vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, la sàvia vescomtessa vídua Geriberga, l'intel·ligent ardiaca Arnulf i el criat Gondemarus, entre molts altres, es disposen a defensar la ciutat. Però potser la desgràcia que s'apropa a les muralles és només una prova que l'Anticrist està a punt de desencadenar tota la seva fúria sobre els habitants de Barcelona, com ja ho ha fet a Roma i en altres regnes de la cristiandat.Enric Calpena (Barcelona, 1960) és periodista i professor de Comunicació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialitzat en divulgació històrica, ha dirigit i fet el guió de nombrosos documentals històrics per a la televisió. Des de fa més d'una dècada també dirigeix programes radiofònics sobre aquesta temàtica i n'escriu articles. Després de la seva primera incursió en el món de la ficció amb Memòria de sang (2014) i l'obra divulgativa Barcelona, una biografia (2015), l'autor torna a la novel·la amb El dia que Barcelona va morir.
