La Dafne i la Zoe són dues dones que no sÂ’haurien dÂ’haver conegut mai. Però sÂ’han trobat forçades a tenir- se lÂ’una a la vida de lÂ’altra. Totes dues van fer un tractament in vitro a la mateixa clÃnica de fertilitat i, per un error al laboratori, lÂ’una ha gestat lÂ’embrió de lÂ’altra. LÂ’error hauria pogut passar desapercebut si no fos perquè la Dafne és una dona blanca i la Zoe és una dona asiaticodescendent, i quan els mesos passen i la Dafne veu els trets facials en la cara de la seva filla li salten les alarmes.
Un cop tot plegat és descobert, es proposen un intercanvi dels nadons (de sis i nou mesos) perquè cadascuna es quedi la seva filla genètica. Abans d’iniciar el procés d’intercanvi, la Zoe cita la Dafne a casa seva per parlar-ne. Al cap i a la fi, les dues dones no han parlat mai tranquil·lament.
El canvi planteja diverses qüestions entorn de la maternitat. Què pesa més, el vincle genètic o el vincle de les cures? Què ens converteix en mares? Les filles s’han d’assemblar a les mares? Totes aquestes qüestions prenen sentit amb una qüestió que belluga l’acció de manera fonamental: el racisme.
